domingo, 5 de diciembre de 1993

Els nous aristòcrates...


                                    "Gramenet del beSòs"        
Publicació nº 13 - Desembre de 1993.
De l´Ateneu Llibertari


Aristocràcia:
Forma de govern en què el poder és a mans dels membres d'una classe social privilegiada.

                                                                                                         Manuel Valero Ribes

A finals del segle XIV, l'anomenada Espanya va passar a constituir un sol conjunt polític amb el patrimoni d'Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó (els dos regnes més poderosos de la Península en 1479), i la derrota del regne de Granada (darrer reducte dels musulmans a la Península a l'any 1492).

La reconquesta d'Andalusia i el sistema de repoblació consistent en el repartiment de grans extensions de terra als nobles que havien col·laborat amb el monarca, foren les basses de la creació del "latifundi" que es pateix actualment.



Han passat cinc segles de regnats   absolutistes (Austries i Borbons), de poders imperialistes i, per no perdre el costum, misèria i marginació del poble peninsular i de altres conquerits a Europa i al nou continent Americà.


Intrigues de palau, i corrupció dels dirigents, passen el poder de mà en mà, i en 1871 una altra rama monàrquica, la de Amadeu I de Savoia, regna durant tres anys (presenta la dimisió l'any 1873), a la qual succeeix la proclamació de la I República, (que dura un any 1874), i que dona pas a la tornada de la instauració Borbónica.


Amb la Revolució Industrial de finals de segle XVIII abloren noves formes de pensament col·lectiu: per un costat la nova burgesia o capitalisme (la dreta), i per un altre les ideologíes dels anomenats socialistes revolucionaris (l'esquerra), que creen un anagrama d'idees que van des del feixisme a l'anarquisme i que portaran la proclamació y la caiguda de la II República (1931-1939 amb tres anys de guerra civil del 1936-1939), que ens deixarà una Dictadura personal feixista i clerical de quaranta anys.

A la mort del Dictador (1975), l'esperat canvi (per generacions de joves i grans); enganyant al poble, no és preveu de tornar a una República, que va ser presa per la força d'uns militars a la decisió del 1931, i tornem a la restauració Borbónica en forma democràtica, testamentada per la Dictadura i aceptada per la quasi totalitat de les forces socials d'esquerra: socialistes, comunistes i republicans.


Havia d'esperar el pas del tems per poder arreglar tot el mal fet durant cinc segles; han passat divuit anys de governs democràtics dotze dels quals han encapçalat els socialistes i l'únic que han demostrat és la poca vergonya d'interessos personals i corrupció política, sense duptes "superiors" a qualsevol forma de poder (monarquies, repúbliques o dictadures).


Mai em tingut tan gran quantitat de dirigents polítics que viuen del "cuento"; la Nova Aristocràcia composta de "nobles" i "senyors feudals" (Bollers, Felipes, Guerras, Pujols, Solchagas, etc. etc.).


Un exemple actual de corrupció de poder esclata a Italia, on uns Magistrats, han destapat l'olla de les corrupcions i fa olor a podrit.

Estem en mig d'una forta crisis capitalista on el ric és fa més ric i el pobre més pobre, l'explotació de l'home continua, el dret a la feina s'acabat i segons diuen, és privilegi d'uns quants, i la resta?... ¡¡No més queda ferse lladre... o polític + lladre...!!.

A l'ensenyament molts camvis "La Reforma" i els centres estan massificats sense mides de seguretat, i cada any que passa és gasten menyns en pressupost; ¿Quin futur espera a la juventut?, no fa falta que passin cinc segles per arribar on estem, viuen els de sempre... els que diuen solucionar els problemes del poble, i passen a ser els Nóus Aristócrates (classe social privilegiada), que l'únic que fan és amassar grans fortunes tretes de les espatlles dels pocs "afortunats" que treballen.

05 de Desembre de 1993
Reescrit al bloc Maig 2013

miércoles, 25 de agosto de 1993

El meu poble...



                                    "Gramenet del beSòs"        
Publicació nº 11 - Agost de 1993.
De l´Ateneu Llibertari


Manuel  Valero Ribes.

Soc fill d'emigrants (Burriana - Castelló de la Plana), i he nascut a Gramenet del Besòs, però el que realment considero important és l'entorn on vius i et realitzes com a persona. 
El lloc on és neix el considero casual i en fa gràcia la expressió popular que diu:
                                   "¡El meu poble és el millor del món...!".

Jo no estic d'acord amb aquesta opinió, per a mi Gramenet del Besòs és un poble-ciutat, especulat, deformat i malformat i pel que sembla, no en tenen prou amb els que han tret "profit" convertint-la en què és, sinó que per les mateixes raons, ens volen culturitzar amb una part d'Andalusia.

No us penseu que dic això amb un tó despectiu, els andalusos en mereixen tot el respecte del món (com qualsevol ètnia del nostre planeta); estic a favor de tota manifestaciò cultural, i ¿per què no sentir-me andalus o ciutadà del món, sempre que es faci o es treballi en pro de la cultura?.
En aquest cas obviament no es aixì; no és crea res, tót és copiat, no és trenquen la closca pensant; es copien, s'expropien i exporten les festes culturals andaluses: La Feria de Abril (Sevilla), el Rocío (Huelva), la romería de la Virgen de la Sierra de Cabra (Cordoba), el passeig de les Verges per Semana Santa, etc. Si estiguessin registrades s'els podría acusar de "plagi", perque el fet cultural i de tradició és als seus llocs d'origen.

Alguns companys em diuen que escriure sobre temes tan multitudinaris és antipopular, però crec que s'ha de dir el que és sent, encara que sigui l'única persona del món que pensi així i l'únic que no té la raó.

S'aprofita la poca formació cultural i el propi sentiment que sent la gent per la seva terra, perque quatre nacionalistes imposin les idees als demés i facin el "gran negoci" a costa dels "paisanos".
És manipulen molts millons, millons que s'obtenen en gran part, del consum de begudes alcohòliques (el rècord és el màxim d'ampolles de vi consumides); creen una contracultura dificil d'aclarir: En aquest país els poders fáctics tenen prohibides les drogues, l'alcohol no,  i l'alcohol és tan perjudicial o més que l'heroina i la cocaina, però el poble és creu el qué volen és cregui, i passa per l'aro.

L'interés dels partits polítics per tot això és molt gran, i tots ells participen amb l'única finalitat de donar una imatge de participació que els dongui els vots que necessiten. Deu ser molt fácil aconseguirlos d'aquesta multitud i sense perdre l'ocasió, partits tan allunyats de les sevillanes i l'andalusisme, com Esquerra Republicana de Catalunya (E.R.C.) hi estaven presents. Tambè hi participa la C.N.T.-A.I.T. (Confederació Nacional de Treballadors). "¡¡Pensava que estavem per manifestacions més profundes...!!, i com que la causa no poden ser el vots, arribo a la conclusió que la raó és la ganància de les quatre ampolles de vi que és puguin vendre (per mantenir el sindicat) però per aquesta raó valdria mes tancar les portes.

Com a conclusió i per aquesta regla de tres: "Cultura, consum, política" haurian de venir els partits andalusistes, els quals, sent Gramenet del Besòs, la torna d'aquella terra, potser serien els que menys ens enganyarien.
25 d'Agost de 1993.

Reescrit al bloc Maig 2013.     

viernes, 19 de marzo de 1993

HUMANS?

      "Gramenet del besòs"        
 Publicació nº 9 - Abril de 1993.
De l´Ateneu Llibertari


                                                      Manuel Valero Ribes

Per molt que intenti fer una valoració psicològica del comportament humà (sóc ​​un obrer impressor) i em faig un embolic al cervell i no entenc res, una cosa és no fer culte a la personalitat, no creure en gairebé res o creure només en l'home -dona com a ésser lliure i racional i una altra, ser un humà rastrer, no tenir idea de res (si de aprofitarse) i encapçalar col · lectius socials com representant, sindicalista o polític. 
On podem trobar gent incorruptible?. El paràmetres en que ens movem els éssers humans son fastigosos, encara que les majories diguin que és així i donin conformitat al gran distanciament de les desigualtats socials que existeixen en el món: Ric-pobre, miseria-opulència, querra-pau, fam-fart, moral-amoral, cultura-ignorància, traïdor-lleial, insalubritat-sanitat, i tants d'altres.

Si n'hi ha en l'home-dona un raonament tan senzill, com no creure a qui vol vendre una manta en estiu...?. Per què hem de creure a qualsevol que t'enganya i al fi la comprem?.

Vivim en una societat sense valors humans o solidaris i ens fan moure per les lleis de marketing, dels grans mitjans de comunicació, que estan en mans dels poderosos de la Terra, fent-nos un rentat de cervell, "El Gran Germà - 1984 - de Georges Orwell" ens dirigeix i vigila les vint-i- quatre hores del día (televisió).

Donem caritat als necesitats de dintre i de fora, sentim el dolor i desesperació col·lectiva d'un determinat assassinat, donem per vàlid bombardejar l'Irak de part de la O.N.U. - U.S.A. ¿I no crec que siguin caramels o joguines per els nens?, no pensen, o no interessa saber quanta gent poden morir per efectes de les bombes?, per què?, per que el "gran germà" ens ho demana; i de fet no solucionem cap problema que hem creat en el món; que si d'alguna cosa n'estic ben segur es de que la raça humana està matant la vida del planeta, i els únics problemes que solucionem, son le butxaques del "vius intermediaris" que fan el que vulgarment s'en diu "l'Agost".

Per altra banda en aquest país de pell de brau (Spain), tothom es "pringa" (com es diu ara); i així com el sistema inmunològic del cos crea defenses (fins l'arribada del S.I.D.A., que no serveixen de res), l'home-dona com esser integrat en societats desiguals crea justificació als seus actes deplorables..., fins quan?. 
I es que per justificar, fins i tot tenim el refrany popular que una majoria d'espanyols coneix... "Qui roba a un lladre te cent anys de perdó" (traduït del castellà), i així van les coses, de mal en pitjor... Veurem qui es "pringa" més... o quin preu tens... per vendre't...?

19 de Abril de 1993
Reescrit al bloc l'Abril, 2013                                           

domingo, 3 de enero de 1993

NACIONALISMES


                                               "Gramenet del beSòs"        
Publicació nº 8 - Gener de 1993.
De l´Ateneu Llibertari


 Manuel Valero Ribes


Un mal somni... O realitat?.
Sembla que a un país Europeu con es l'ex Iugoslàvia esdevingen aquestes bárbares atrocitats de guerra a la població civil; i sembla, més aviat, que sigui cosa de paissos dels que en diuen tercermundistes, per la seva manca de preparació cultural, humanistica i de principis.


Bosnis, croats, servis; etnies, races, cultures i religions.  
Interessos: 
Els de sempre, els que no traballen i viuen a espatlles dels demés...! 
I es que els dirigents "ni passen gana, ni portan fussell"...!!!

On es troba la raça humana?... 
On el principis de l'esser humá?... Fins quan ens manipularan?...

Catalans, castellans, corsos, flamencs... Fins un centenar de nacionalismes trobem a l'Europa Unida, l'Europa dels interessos econòmics i de classe, i es tanquen els ulls al nacionalisme imposat pel mateix interès de les nacions i les unions.


Sempre hi ha qui dóna la benvinguda als tanc ...
Crec, sense dubte, que la imcomprensiò  de molts a les diferents cultures va creant un odi contingut durant molts anys, que origina aquests brots de violència .
Sembla impossible que pugui esclatar un comflicte semblant entre catalans i castellans, però fa anys a la Iugoslavia de Tito també era impossible!... I no es tan estrany!... Pot passar i passa entre bascos i castellans, on la violència de tots els dos nacionalismes fa tronrollar la convivència dels ciutadans i on s'acaba amb la vida de molts éssers humans.

Els homes han d'entendre, d'una vegada per sempre, que de la mateixa manera que de Terra no n'hi ha més que una i que cal conservar-la; hi ha només un génere humà per a tot el planeta, éssent per tant válid aquell aforisme que diu: "La nostra patria es el món, la nostra familia, la humanitat".
                                                                     Setembre, 1992.
      Reescrit al bloc l'Abril, 2013.
.