sábado, 18 de febrero de 2017

Juan Peiró i Belis

Manuel Valero Ribes
L'avi Manel  #YOSOYAUTISTA

Amic Jordi:

Em sento trist de la notícia, que amb tan bona intenció em comuniques.

El 75 aniversari de l'assassinat de Juan Peiró i Belis a Paterna (València), resident i enterrat a Mataró.

Han de passar molts anys de la seva mort per ser recordat i el seu record hauria de ser per aprendre dels seus principis i de la classe d'home que va demostrar ser, per a tots els que no coneixien la seva vida de bones intencions ...

I desgarciadamente col·laboren en l'acte molts col·lectius que si avui visqués mereixerien el seu menyspreu als qui combatia amb la paraula (com sempre ho va fer) i els diria que els 12.000 € els gastessin en altres menesters de persones vives i més necessitats que tots passen d'ells .

Vergonya per als que avui es venen per un plat de llenties i col·laboren amb aquest o qualsevol estat que ell va combatre amb tanta fermesa. En aquest esdeveniment no només és per conèixer la seva vida i la seva mort que va unida com a home íntegre, sinó que traeixen els seus ideals com anarquista.

El seu pas pel govern de la república va ser per circumstàncies d'una guerra civil contra el cop militar feixista i que ell i la majoria dels que van parar als revoltats van ser els anarquistes. (Encara que volgueu oblidar-ho).

Si pogués dir alguna cosa o com es diu "aixequés el cap" estic segur que a la majoria dels col·lectius que col·laboren els enviaria a gairebé tots a fer punyetes, només cal conèixer la seva història per saber com era un anarquista col·lectivista un home íntegre amb principis, com pocs n'hi ha hagut en la història huniversal.

He après de la seva vida i mort com un aprenent del seu gran mestre i estic segur que a ell li sobren els homenatges. Només admiraria ..., que es divulguessin els seus exemples per ser apresos i calessin en la ment dels humans i per desgràcia li posen una medalla a ell, (que de segur rebutjaria).

En aquests actes cal complir amb la seva voluntat de vida i mort demostrada, i amb aquests actes se la posen per a ells ia la "gran pantomima" de la majoria dels nomenats col·laboradors sense vergonya que no sé que pinten a honrar Joan Peiró i Belis, que va morir assassinat com Anarquista i per rebutjar vendre al poder. (Prendre exemple).

Els vius sempre poden canviar-se de camisa, fins al dia de la seva mort ..., els que no viuen nó se la poden canviar. Els que estan acostumats a tenir diverses camises i se la canvien segons les circumstàncies ..., i li posen la qual ells volen..., i ell només té una..., i no pot protestar ...
I ho sento pels seus descendents en ser jo qui protesto per ell (Posaria el meu cos al mur, com van fer amb ell) ...


Sempre ho han fet amb els Anarquistes i sempre ens han combatut (se'ns considera com terroristes), no hi ha res dolent en el món que es "culpa"..., i es digui que és obra dels anarquistes i com a enemics (que sempre hem estat per a ells, per estar en contra dels que viuen de privilegis), als molts anys de la seva mort honren la seva memoria les classes dirigents i tots els que viuen d'ells ia costa del poble, per "trair l'idealisme" pel qual va donar la seva vida ...


Amb els veritables Anarquistes com qualsevol signe de proposta revolucionària sortida del poble, els vividors fan bandera i se la fan seva, així van vivint a costa dels altres ... !!!

Salut de l'avi Manel #YOSOYAUTISYAANARQUISTA


1 comentario:

  1. Dedicat al meu amic Jordi:

    Ja que has tret a la llum el tema de Peiró (com a resident a Mataró), faig pública i espero que no et molesti …
    Per a omplir una mica la història a la seva persona sobre l'article als 75 anys del seu afusellament per la dictadura franquista...

    Conversa engegada un primer dissabte de Setembre de 2013.

    Manuel Valero Ribes
    Hola Jordi t'envio per correu privat, al no voler perjudicar-te, entre els teus il·lustres amics .... de Mataró i que tinguis un amic com jo, poc il·lustrat....

    Algunes vegades en les nostres tertúlies de "dinar" no de cafè com es deia abans, tot i que també ve inclòs i amb copa, he referit la història de Joan Peiró per haver passat part de la seva vida i enterrat a Mataró i crec que hauries conèixer-la "és la meva opinió en entrar moltes vegades en termes emprats en els diferents punts de vista" i no et vaig a explicar la seva vida però si la seva mort... !Que no és un exemple únic, sobre si... "Totes les persones tenen un preu".

    Exili, captura i mort.
    El 5 febrer 1939 travessar la frontera francesa, sent breument detingut a Perpinyà, des d'on va anar a Narbona per reunir-se amb la seva família. Més tard va marxar a París a fi de representar la CNT com a vocal a la Junta d'Auxili als Republicans Espanyols (JARE), consistint la seva missió a treure als refugiats cenetistes dels camps de concentració francesos i facilitar el seu trasllat a Mèxic.

    Després de la invasió nazi va intentar fugir, però va ser detingut quan es dirigia a Narbona i retornat a París, on les autoritats franceses van emetre contra ell una ordre d'expulsió del país a fi de sostreure a l'acció de la Gestapo i així passar a la zona no ocupada i d'allí a Mèxic. Però va ser detingut novament per les tropes nazis i portat a Trèveris (Alemanya). Al gener de 1941 el ministeri d'Afers Exteriors de la dictadura franquista va sol · licitar la seva extradició, que es va materialitzar a Irun el 19 de febrer d'aquest mateix any, incomplint les lleis franceses i internacionals (s'unia així als casos de Lluís Companys, president de la Generalitat, Julián Zugazagoitia, socialista bilbaí, o Francisco Cruz Salido, responsable de l'oficina de premsa de la JARE).
    Es va traslladar a la Direcció General de Seguretat de Madrid, on va ser interrogat i torturat.

    Iniciat el procés i ajornat excepcionalment, se'l va traslladar a València l'abril de 1941. Al desembre d'aquest any es va obrir el procés sumarial en el qual Peiró va comptar amb nombrosos testimonis a favor seu emesos per institucions i persones del nou règim.

    No obstant això, la seva reiterada negativa a la proposta del govern franquista de dirigir els sindicats verticals determinaria la seva condemna. Els acostaments dels destacats falangistes Gutierres de Santamarina i Juan Gil Genís .

    Al maig de 1942 el fiscal va formular les acusacions, al juny li fou assignat el defensor militar d'ofici i el 21 de juliol fou pronunciada la sentència de mort. Tres dies més tard seria afusellat amb sis cenetistes al camp de tir de Paterna.

    És coneguda la seva forma d'afrontar la sentència de mort amb la frase que va compartir amb el seu advocat :
    "Amb la meva mort, em guanyo a mi mateix"...!!!

    Enlace https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Peiró_i_Belis

    ResponderEliminar